"ElectroDance", un pioner estudi sobre la subcultura del ball urbà entre els joves
La presentació se celebrarà al MuVIM amb presència de l'autor i d'Antonio Ariño
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà el dimecres 23 de gener ElectroDance. Estils culturals juvenils i comunicació digital en la Societat Xarxa, d’Antonio Cambra González, un interessant i innovador estudi sobre un determinat ball urbà que es fa amb música electrònica. Antonio Cambra és doctor en el programa Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Els seus interessos abasten les interseccions entre tecnologia, educació, ecologia i ciències socials. L'acte de presentació tindrà lloc a la sala Gregori Mayans del MuVIM, a les 19 hores, i comptarà, a banda de l'autor, amb la participació d'Antonio Ariño, vicerector de la Universitat de València, director de l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura i director de la col·lecció Descobrim. A continuació un grup de ball efectuarà una exhibició d'ElectroDance.
Una qüestió de noves tecnologies i joventut
La relació que la joventut manté amb les tecnologies de la comunicació no sol deixar indiferent. Quan es tracta dels mitjans generalistes o de les converses quotidianes al voltant d'aquesta qüestió és habitual trobar dos tipus de discursos oposats. D'una banda, en molts casos, es tendeix a presentar a la joventut (millenials, nadius digitals ... utilitzen l'apel·latiu què vulguen) com a punta de llança de la societat de la informació, subjecte privilegiat d'un temps marcat per unes tecnologies -les d'internet- en la què aquesta franja d'edat es mou sense aparent esforç com cap altre grup social no ho fa. D'altra banda, ens trobem amb el retrat oposat, aquell en què lluny de domesticar la tecnologia, la joventut seria víctima de les seves pràctiques digitals, mostrant-nos la cara menys amable del canvi tecnològic, com passa amb els comportaments addictius o fenòmens d'àmbit grupal com el bullying.
El llibre ens parla de joves i de tecnologies digitals, però ho fa oferint-nos un retrat allunyat de tot enaltiment o dramatisme. En concret, posa el focus en un grup d'adolescents valencians practicants de l'estil de ball urbà conegut com ElectroDance -estil que naix a París durant la dècada passada i esdevé en anys successius fenomen global al compàs que marca l'evolució d'internet- per mostrar-nos la lògica mediàtica de la seua experiència cultural.
Com ocorre en tantes altres esferes i activitats de la nostra realitat quotidiana en què les tecnologies digitals s'han tornat un fet a un temps naturalitzat i omnipresent, sense internet -afirmen els mateixos protagonistes objecte de l'estudi en el qual es basa aquesta obra- un estil cultural juvenil com el ElectroDance no hagués estat possible en la seua constitució, desenvolupament i difusió global. D'il·lustrar aquesta condició de possibilitat -que és realment la de la centralitat de tot allò digital en les nostres vides- tracta exactament aquesta obra. A ElectroDance se li proposa al lector un recorregut a través de les pràctiques culturals d'aquests joves que fan de les tecnologies digitals el seu millor aliat en la pràctica del ball. Així, el llibre revisa la mediació tecnològica que plataformes com YouTube o Facebook, o els mateixos fòrums d'internet operen en la conformació de xarxes socials locals i translocals al voltant del ball, o la seua influència en la forma de presentar-se públicament, negociar la reputació grupal i fer del ball una experiència estètica "a les pantalles" amb valor propi més enllà de la seva pràctica a peu de carrer.
Des de mitjans del segle passat, les cultures, subcultures i estils juvenils han florit dins d'un entorn comunicacional determinat. Així, resulta difícil entendre expressions culturals com els Mods, Rockers o Hippies, o més tard el Punk, el Hip-Hop o el Goth sense la presència dels mitjans de comunicacions de masses i les seves tecnologies associades -el disc, la televisió, la ràdio- amb la seua capacitat disseminadora de missatges i imatges a escala global. ElectroDance, com una de les últimes cultures juvenils distintives, ens parla suma d'un temps, el nostre, de canvi tecnològic incessant, en què el contacte amb un altre tipus de tecnologies -ara les digitals- configura, amb els seus clarobscurs, la realitat social en què es desenvolupa la nostra vida.
