El Magnànim recupera Lluís Vives i Artur Perucho

La Biblioteca d’Autors Valencians, històrica col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim fundada per Joan Fuster en 1981, presenta en la Fira del Llibre de València els dos primers títols publicats en la nova etapa que ara comença dirigida per Enric Sòria: els Diàlegs de Joan Lluís Vives i la novel·la Ícar o la impotència, d’Artur Perucho. La col·lecció va nàixer amb l’objectiu de posar a l’abast del públic lector valencià obres d’autors valencians de totes les èpoques i després de Perucho i Vives, Sòria anuncia “sorpreses interessants” en aquesta col·lecció. Com a part de la recuperació de l’esperit inicial de la Biblioteca d’Autors Valencians, Fèlix Bella ha recuperat el disseny original de les cobertes i ha actualitzat amb elegància la composició tipogràfica, a més l’enquadernació en tapa dura amb sobrecobertes atorgaran a la col·lecció més resistència, major solidesa i millor llegibilitat.

Vives en valencià

El Magnànim publica per primera vegada a Lluís Vives en valencià i ho fa amb els Diàlegs, l’obra més reeditada i traduïda de l’humanista valencià. Redactada com un manual per aprendre llatí, els vint-i-cinc col·loquis que la componen són una peça literària notable, no exempta de teatralitat, un quadre dels costums a les ciutats europees de principis del segle XVI i un tractat educatiu i moral. Per a aquesta edició, Francesc J. Hernández ha actualitzat l’acurada traducció de Josep Pin i Soler publicada en 1915, la qual presenta una riquesa lèxica notable i una expressió plena de vivacitat.

Una novel·la poc coneguda de Perucho

Ícar o la impotència fou escrita en París i publicada en València en 1929. La novel·la planteja la frustració i la recerca d’equilibri d’un jove que, incapaç d’assolir els seus ideals a València i Barcelona, passa una temporada a París, on es realitza sexualment, però fracassa sentimentalment. Amb ella, Artur Perucho obria una porta d’entrada a la modernitat (temàtica i formal) a la literatura valenciana. Desgraciadament la guerra civil i el franquisme trencaren amb eixa modernitat i la novel·la restà pràcticament desconeguda i introbable. Ara, el Magnànim la recupera amb edició i estudi del professor Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.