La nostra és una de les terres més afectades per la invasió i ocupació musulmana, perquè va canviar el rumb de la seua història durant molts segles i va condicionar de diverses maneres els successos, les idees i l'imaginari col·lectiu dels hispans per a la resta del temps. La invasió musulmana no va significar només un canvi de govern o de règim, sinó una reorientació global de tot el país fora de la llatinitat, a la qual pertanyia des de nou segles abans, una aculturació profunda de la població i una separació del tronc europeu, de base romana i cristiana, més els afegitons germànics portats pels anomenats "bàrbars", i que la debilitat del regne facilitaria el seu propi afonament i la irrupció sarraïna. El nostre anònim monjo mossàrab, autor de la Crónica Mozárabe de 754, defineix bé el panorama: no havia ocorregut la caiguda de l'imperi dels gots, sinó la ruïna i pèrdua d'Hispània. Àfrica havia creuat l'Estret. Així doncs, l'autor descriu la perplexitat, commoció i l'horror dels qui pateixen la invasió, indefensos davant l'arbitrarietat dels nous senyors.