Irene Liberia Vayá

    Irene Liberia Vayá

    Irene Libèria Vayà és doctora en Comunicació amb menció internacional per la Universitat de Sevilla i desenvolupa la seua carrera professional entre la investigació, la docència i la gestió cultural universitària.

    És llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Humanitats per la Universitat de València i té un màster en Comunicació i Cultura per la Universitat de Sevilla. En esta institució va començar la carrera investigadora en el marc del Grup d'Investigació AdMIRA (SEJ-496. Análisis de Medios, Imágenes y Relatos Audiovisuales para el Cambio Social), al qual pertany des de fa més d'una dècada. Les seues línies de treball principals giren al voltant dels feminismes i els estudis de gènere, el binomi dones-cinema des de distintes perspectives, la narrativa audiovisual i la sociologia de la comunicació, àmbits en els quals té nombroses publicacions, algunes en revistes científiques d'impacte internacional com Communication & Society, Journal of Research in Gender Studies, Fonseca: Journal of Communicacion i Fotocinema.

    Entre 2014 i 2017, fon investigadora predoctoral en el projecte «Accions sobre el llegat científic-cultural del professor Vidal-Beneyto, CPI-14-210» (Universitat de València) mentres desenvolupava en paral·lel la seua tesi doctoral titulada José Vidal-Beneyto: sociología de la comunicación, compromiso intelectual y resistencia crítica. Estudio biográfico y análisis de su obra periodística, que va defendre el 2017 amb excel·lent cum laude per unanimitat. Amb motiu d'este projecte, feu dos estades d'investigació en el Collège des Hautes Études Européennes Miguel Servet de París.

    Després de doctorar-se, continuà aprofundint en l'estudi biogràfic de Vidal-Beneyto, que publicà en forma de monografia: José Vidal-Beneyto. Sociología crítica y resistencia democrática: una vida a contraviento (Institució Alfons el Magnànim, 2019). Un any més tard, va vore la llum el seu segon llibre, La Cultura en la Universitat de València. 1985-2019 (PUV, 2020), fruit d'una investigació per al Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València en el context del projecte 500+20 Anys Universitat de València. Entre moltes altres publicacions, és co-coordinadora del llibre col·lectiu Aquelarre. La emancipación de las mujeres en la cultura de masas (Advook, 2020).

    Des del 2019, treballa com a tècnica en l'Observatori Cultural de la Universitat de València, gestionat a través de la seua Fundació General (actualment en excedència), lloc que compatibilitza amb la investigació i activitats de divulgació científica i difusió del coneixement. També ha sigut seleccionadora i jurat en uns quants festivals i certàmens cinematogràfics. Actualment exerceix com a professora en la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla. Des del 2022, compatibilitza el seu treball acadèmic amb la maternitat.