Joan Fuster (Sueca, València, 1922 - Sueca, València, 1992)

Joan Fuster i Ortells, és una de les figures més rellevants de la intel·lectualitat valenciana del segle XX. Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil Espanyola. A partir de la dècada del 1960 va esdevenir una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana.

Després d'exercir un temps com a advocat, va començar com a columnista i crític literari. La seua primera peça va ser, “Vint-i-cinc anys de poesia valenciana”, publicada en el diari Las Provincias. Va exercir de codirector, amb Josep Albi, de la revista Verbo. Els seus primers llibres, poemaris -Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) o Escrit per al silenci (1954)- els va compaginar amb articles sobre temes culturals, en els diaris de València Levante i Jornada.

En 1962, amb la seua obra més reeditada, Nosaltres els valencians, es va endinsar en la forja de la identitat cultural valenciana. El País Valencià (també de 1962) li va suposar una campanya de descrèdit que portaria a nombrosos diaris a vetar les seues col·laboracions, polaritzant a afectes i desafectos a les seues opinions polítiques i socials i arribant a l'extrem de fer-li patir dos atemptats.

L'obra de Fuster, a més de ser diversa quant a temes, també ho és quant a tècniques i gèneres. Va fer servir, sobretot, la forma de l'assaig llarg, però també l'aforisme Judicis finals o el dietari íntim Indagacions posible, Causar-se d'esperar. Crític, escèptic i amb humor corrosiu i autoironia relativitzant. Dels escrits d'història i crítica literària cal destacar els estudis sobre Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, entre altres. Com a historiador de la llengua destaca la seua col·laboració en el segon volum de la Història de Catalunya. També col·laborà amb articles sobre el País Valencià a la Gran Enciclopèdia Catalana.

Fuster va ser catedràtic de la Universitat de València i Doctor Honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Barcelona,  va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consell Valencià de Cultura i de la Institució Valenciana d'Estudis i investigacions, i va dirigir l'Institut de Filologia Valenciana. De 1987 a 1991 va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Va rebre nombrosos guardons, començant pel Premi dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’exili  (1950). En 1972, es va crear el premi d'assaig que porta el seu nom. Va ser distingit, així mateix, amb el * Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975), amb el el Premi de les Lletres del País Valencià (1981) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). Un any després, l'Ajuntament de Sueca el va nomenar Fill Predilecte.

En 1993 la Universitat de València va crear en el seu honor la Càtedra Joan Fuster, dedicada a activitats d'investigació i difusió entorn de l'escriptor. A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural.