Joan Garí
Joan Garí (Borriana, 1965) és un escriptor valencià. És doctor en Filologia i catedràtic de Valencià en Secundària. Ha conreat diferents gèneres literaris, entre els quals estan la poesia (Física dels límits, Poema d’amor en dos temps), l’assaig (La conversación mural, 1995; Un cristall habitat, 1999; Història d’Amèrica, 2011; L’única passió noble, 2016; L’ofici de lector, 2016; el dietari Les hores fecundes, 2002; Senyals de fum, 2006) i la novel·la (On dormen les estrelles, 2005; La balena blanca, 2007; El balneari, 2013).
Com a escriptor, ha rebut uns quants premis comercials i també de la crítica, de l’Institut Interuniversitari de Filologia i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Entre aquests guardons, destaca el Premi Fundesco (1994), el més prestigiós que es concedia a l’estat Espanyol per a assajos sobre comunicació.
En l’àmbit periodístic, col·labora habitualment en alguns mitjans, entre els quals actualment estan Ara, La Veu del País Valencià, Almanaque Gastronómico i El País. També ha col·laborat amb El Temps, Levante i el desaparegut diari en paper Público, entre altres.
Des de 1991, és president de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (fundada en 1954). En els últims anys, fotògrafs com Joan Antoni Vicent i Ramon Usó han col·laborat amb els llibres de gran format de Joan Garí. Vicent va il·lustrar l’apartat gràfic de Viatge pel meu país, un recorregut contemporani mig segle després de la famosa guia de Joan Fuster El País Valenciano (1962, amb fotografies de Ramon Dimas). Usó és l’autor de les imatges del llibre La memòria del sabor, experiència que repetí també en El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera.
