Josep Iborra
Josep Iborra (Benissa, 1929 – València, 2011) es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i exercí com a catedràtic d’institut. Entre els anys 1976 i 1981, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació. Després, i fins a la jubilació, va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València.
Com a crític literari, va col·laborar en unes quantes publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va ser autor de centenars de ressenyes i molts assajos de crítica literària, i contribuí a la formació d’una nova generació d’escriptors en català al País Valencià. Part d’aquesta producció s’ha reeditat en Una literatura possible (2021) en dos volums publicats per la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, els quals arrepleguen La trinxera literària (1995) i Confluències (1995), a més de moltes ressenyes i escrits inèdits.
Com a estudiós de l’obra de Joan Fuster, publicà Fuster portàtil (1982), el primer estudi íntegrament dedicat a Fuster, que més tard va desenvolupar com a tesi doctoral, llegida l’any 1984 en la Facultat de Filologia de la Universitat de València i publicada pòstumament amb el títol Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012). Altres textos sobre Joan Fuster s’arreplegaren en Fuster, una declinació personal (2014).
Com a narrador, l’any 1955, publicà Paràboles i prou (1955), reeditat el 1995 amb altres narracions publicades en revistes dels anys cinquanta.
La part de la producció de Josep Iborra més personal és la dedicada a l’assaig literari. Encara que escrigué molt, només en va publicar una petita part els darrers anys de la vida en forma de dos volums: Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de morir, es va publicar L’estupor (2018) i, a partir de 2021, la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació començà la publicació de l’Obra literària de Josep Iborra amb l’objectiu de donar a conéixer els seus escrits, la major part inèdits. Fins al moment, se n’han editat quatre volums: el ja citat Una literatura possible (2021, en dos volums), Diari 1965-1977 (2022) i El vici de la introspecció (2024).
