Rodolf Sirera Turó
Rodolf Sirera Turó (València, 1948) és llicenciat en Història i amb estudis de Filologia, participà des de 1968 en el moviment del teatre independent i exercí com a crític en unes quantes publicacions periòdiques. Ha sigut director de Teatres de la Diputació de València i del festival Sagunt a Escena, i, entre 1984 i 1988, cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Conselleria de Cultura. El 1990 tornà al Teatre Principal com a director gerent i el 1993 fon nomenat cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals, càrrec que exercí fins al 1995. Com a docent, ha sigut professor visitant en la Universitat de Chicago (tardor de 1987) i, entre 1990 i 1993, professor associat en la Universitat de València. De 2001 a 2011, fon membre de la Junta Directiva de la Societat General d’Autors i Editors d’España (SGAE), i, de 2002 a 2006, codirector del màster en Guió de Televisió de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo de València. És membre fundador de l’Academia de las Artes Escénicas de España, i també de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual.
Entre 1994 i 2024, ha sigut guionista de televisió i ha escrit i dirigit guions de sèries per a Televisión Española (Amar en tiempos revueltos), Antena 3 (La catedral del mar), Tele 5 (El súper), TV3 (Temps de silenci), Canal 9 (Herència de sang, A flor de pell), À Punt (Parany) i Netflix (Los herederos de la tierra).
És autor de més de cinquanta obres de teatre, algunes escrites amb el seu germà Josep Lluís, amb les quals ha obtingut uns quants premis, entre ells el Ciutat de Barcelona, el Sanchis Guarner, cinc premis Max, el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Ha adaptat textos d’autors clàssics i contemporanis i té obres traduïdes a més d’una quinzena d’idiomes.
La Institució Alfons el Magnànim ha publicat entre 2024 i 2025 el seu teatre complet. Són obres destacades Plany en la mort d’Enric Ribera (1972), El verí del teatre (1978), Cavalls de mar (1986, amb Josep Lluís Sirera), Indian summer (1987), l’òpera El triomf de Tirant (1991, llibret de Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera, i música d’Amand Blanquer), La caverna (1993), Maror (1994), Punt de fuga (1999), Raccord (2006), Trio (2011), Plagi (2014), Dinamarca (2019, a partir d’un argument creat amb Josep Lluís Sirera) i Clandestins (2023).
