Tobies Grimaltos – Institució Alfons el Magnànim

    Tobies Grimaltos

    Tobies Grimaltos

    Tobies Grimaltos (Castelló, Ribera Alta, 1958) és catedràtic de Filosofia jubilat del Departament de Filosofia de la Universitat de València. És llicenciat i doctor per la Universitat de València. Els seus principals interessos investigadors són la teoria del coneixement, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment. Ha sigut secretari del Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement en diverses ocasions i el seu director des de setembre de 2008 a setembre de 2011.

                Ha sigut secretari de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de 1999 a 2003, membre fundador del comité acadèmic de la Càtedra de Filosofia i Ciutadania Josep Lluís Blasco Estellés i membre de la comissió directiva de la Càtedra Joan Fuster (des d’octubre del 2015).

                Ha sigut Honorary Research Fellow en la Universitat de Birmingham (Anglaterra) durant el curs 1991-92, president de la Societat de Filosofia del País Valencià des de maig de 2013 fins a gener de 2021, membre de la Societat Espanyola de Filosofia Analítica (en la junta directiva des de desembre de 2001 a setembre de 2007), de la ESAP (European Society for the Analitical Philosophy), de la Sociedad de Lógica y Metodología de la Ciencia i de la Aristotelian Society.

                És membre del consell de redacció de la Journal of Catalan Intellectual History/Revista de història de la filosofia Catalana i director de Quaderns de filosofia  des de maig de 2013 fins a març de 2020.

                És autor de nombroses publicacions acadèmiques, com ara Teoria del coneixement (amb Josep Lluís Blasco) i Mentiras y engaños. Una investigación filosófica (amb Sergi Rosell), així com també de textos adreçats a un públic més ampli: de divulgació, com El joc de pensar i Pren-te la vida amb filosofia; d’assaig, com Idees i Paraules. Una filosofia de la vida quotidiana, Vista parcial (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2015) i Obvietats (o quasi). Filosofia necessària, i també autobiogràfics, com El solatge del temps i Quan em jubilaré.