Marc Granell (València, 1953)

Durant trenta-set anys, entre 1981 i 2018, treballà de traductor de valencià en la Diputació de València, molts dels quals, entre 1984 i 1998, en la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

Membre de l’anomenada Generació dels 70, començà a escriure poesia el 1968, primer en castellà i, a partir de 1976, en català. Va ser cofundador de les revistes poètiques Múrice (1973-1975) i Cairell (1978-1981), i actualment és membre del consell de redacció de la revista Reduccions. Entre 1981 i 2002, dirigí unes quantes col·leccions de poesia en diferents editorials, com ara la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, Gregal, Alfons el Magnànim-IVEI, Germania i Tàndem.

Ha publicat més d’una vintena de llibres de poesia adreçats tant al públic adult com a l’infantil, entre els quals destaquen Llarg camí llarg (1977), Refugi absent (1979), Materials per a una mort meditada (1980), Exercici per a una veu (1983), Fira desolada (1991), L’illa amb llunes (1993), Versos per a Anna (1998), Corrent de fons (1999), La lluna que riu i altres poemes (1999), El ball de la lluna (2003), Tard o d’hora (2006) y Oda als peus i altres poemes (2008). L’any 2017, arreplegà tota l’obra publicada en Poesia completa 1976-2016, editada per la Institució Alfons el Magnànim. Posteriorment ha publicat Cel de fang (2020), Poemes romancers i altres versos xafarders (2021), Arran de gel (2023) i Versos al vol (2024).

Alguns dels seus poemes han estat traduïts a llengües diverses: castellà, francés, anglés, italià, alemany, portugués, eusquera, gallec i suec. Ha traduït al castellà i al català autors com Giulio Einaudi, Erich Fried (en col·laboració), Alberto Cavallari, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Paul Éluard y Camillo Sbarbaro.

Ha publicat unes quantes antologies, com per exemple Brossa nova. Poetes valencians dels 80, amb Jaume Pérez Montaner i Amadeu Viana (1981); Envit. Antologia de nous escriptors valencians (1991); Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle xx, amb Isidre Martínez Marzo (1999), i Dotze poetes joves valencians, amb Francesc Calafat (2000).

Ha obtingut uns quants premis literaris: el Vicent Andrés Estellés (1976), l’Ausiàs March (1979), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1991, 1992, 2016 i 2021) i el Premi Samaruc de Literatura Infantil (2010), i ha rebut distints reconeixements i distincions, entre els quals destaca el Premi de les Lletres Valencianes del 2020.