De ferralla a patrimoni

De ferralla a patrimoni descriu, interpreta i analitza, a partir de l'ús de l'etnografia, l'intent per convertir en patrimoni les instal·lacions i espais que formaven part de l'antiga siderometal·lúrgica integral del Port de Sagunt. Aquells béns immobles que resistiren el desmantellament quedaren en desús a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat. 
Al llarg de prop de trenta anys aquests béns han estat espai d'atenció d'agents socials que amb diferents sensibilitats, posicionaments, recursos i programàtiques han tractat de reutilitzar i fer prevaldre la seua pròpia lectura del valor, l'ús i les representacions col·lectives que emanen del passat i arriben fins al present. En definitiva, aquest text ens aproxima a la desigual i vetlada negociació social que s'amaga darerre dels processos de patrimonialització del sol, dels béns culturals i l'excelsa imatge del patrimoni cultura i industrial.

L'autor.
Julio Bodí Ramiro éstà doctorat en Sociologia per la Universitat de València amb la tesi que es publica en aquestes pàgines. Aquest treball ha guanyat el VI Premi Joan Francesc Mira, amb el reconeixement del seu valor dins del camp de la sociologia i l’antropologia social així com la seua transcendència a l’hora d’entendre els últims 30 anys després del tancament de les antigues instal·lacions siderometal·lúrgiques del Port de Sagunt.

Actualment compagina la docència amb la recerca i amb el treball profesional en àmbits de l’acció comunitària, els processos participatius, la gestió cultural, la museologia i el patrimoni cultural. Durant els últims mesos i a petició de l’Ajuntament de Sagunt, s’ha encarregat de redactar el diagnòstic participat d’usos que forma part del Pla Director de l’Àrea Dotacional de la Gerència d’Alts Forns del Port de Sagunt. Aquesta iniciativa tracta de traure profit i ús dels espais que formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat i dels seus habitants.