Dos contes d'hivern

    (Autor/autora) , (Director de la col·lecció) , (Traductor/traductora)

    Les novel·les i els contes de Miguel Herráez solen tenir com a principal escenari el de la memòria, el d'una certa memòria històrica. Són textos interessats a recuperar espais i temps, i especialment -sent estos dos contes un clar exemple- són narracions buscadores de la vida, però de la vida en clau quotidiana, mai el succés de la vida com a gran esdeveniment.

    En alguna entrevista, este autor ha confessat que el mou molt més el petit succés diari i la seua translació ficcional que el gran esdeveniment com a matèria narrativa. Així, doncs, la seua obra se circumscriu en esta línia minimalista en la qual intervenen personatges que bé podríem considerar com a autèntics antiherois, com perdedors, però alhora com éssers coherents, i tot això des d'una elaboració en què la tendresa i l'humor en res li són aliens al relat.
    Autor/autora
    Director de la col·lecció
    Traductor/traductora
    Col·lecció
    Els Plecs del Magnànim
    Matèria
    Literatura Narrativa
    Idioma
    • Valencià
    Editorial
    Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
    EAN
    9789200038167
    ISBN
    V-724-2003
    Pàgines
    29
    Ample
    14 cm
    Alt
    24 cm
    Edició
    1
    Data de publicació
    14-10-2003
    Número en la col·lecció
    70

    No venal

    Llibres relacionats