Erasmistas, mecenas y humanistas

La inexistència d'un erasmisme valencià, com s'afirma en Erasmistas, mecenas y humanistas..., en lloc de confondre el panorama cultural valencià de la primera meitat del segle XVI, ho aclareix. Davant una interpretació històrica caracteritzada pel dualisme i el reduccionisme, que ha explicat aquest període de temps com una pugna quasi aferrissada entre, d'una part, els supòsits erasmistes, defensors del rigor crític i de les reformes, oberts a les influències externes, etc. i, d'una altra, els suposats anti-erasmistes, aferrats a la tradició i a l'escolàstica i disposats sempre a alçar murs contra les perilloses novetats de fora, la realitat cultural valenciana permet albirar un panorama molt més ric en matisos, ple d'efervescència i d'inquietud, sense que puga apreciar-se encara el triomf definitiu de cap tendència cultural. En la València de la primera meitat del segle XVI, més que un erasmisme que no trobem i un anti-erasmisme que convindria aclarir, es va produir la confluència de diversos influxos culturals i tots ells, en major o menor mesura, van poder desenvolupar-se en un marc general de relativa tolerància i llibertat.