Gálatas, Getas y Atlantes

Es reuneixen en aquest volum tres visions noves de les geografies del mite i els mites de la geografia en nostra antiga Europa de celtes, romans i hel·lens.

Baix el pretext d’una aproximació realista al significat del gentilici dels gàlates –i gals i gallecs- i dels celtes s’exposen les consideracions que dugueren a una percepció màgica de les fronteres de l’Europa que es posa, dels litorals d’occident com finisterres i també com costes de la mort.

Un segon treball posa en dubte la realitat de l’estància a Tomis, a les costes del Mar Negre, del romà poetón Ovidio com a conseqüència de la deportació que li imposà el cèsar Augusto. De ser certes tals tesis, Ovidio hauria construït una enorme ficció capaç d’enganyar durant segles a la eficient administració romana. Y als filòlegs clàssics.

Finalment, a partir d’un anàlisi mitogràfic del text platònic –la base pràcticament única de totes nostres notícies al voltant de l’Atlàntida- i des d’una lectura plural del mateix es proposa la identificació del cèntric episodi del relat com un històric fenomen geològic i s’apunta una escrupolosament inèdita ubicació de la mítica Atlàntida a...