Joan Roís de Corella. Obra Completa

L'obra de Joan Roís de Corella, malgrat la fama que sembla que va assolir en el seu temps, ràpidament passà a l'oblit —o quasi— i és potser per això que la seua biografia i la seua producción literaria ha estat, fins fa no res, pràcticament desconegudes. De fet, després d'algunes aportacions meritòries fetes a principis del segle XX, com a fruit de l'interés en les nostres lletres despertat per la renaixença, no fou fins que Martí de Riquer, el 1964, sistematitzà les dades més segures, que es va començar a conéixer millor la trajectòria vital de l'escriptor valencià. Tanmateix, la hipòtesi que Corella hauria estat el fill major i hereu de son pare, va portar a algunes suposicions errònies —per manca de dades convenientment exhumades i a l'abast—, quan hom no entenia per què un noble com ell hauria criticat la cavalleria o ironitzat sobre l'estament cavalleresc, si en formava part plenament. Aquesta visió s'hauria anat perpetuant i ha persistit fins no fa massa anys, quan hem sabut més sobre la seua vida i la seua família i tenim una visió molt més clara sobre la trajectòria d'aquell home i la seua literatura.

Joan Roís de Corella degué nàixer a Gandia, on la família tenia possessions, i sembla que fou el 28 de setembre de 1433. Era fill del cavaller Ausiàs Roís de Corella, noble d'una branca emparentada amb els comtes de Cocentaina que arribarien a detentar alts càrrecs en el regne de València. La mare de Corella es deia Aldonça Cabrera i formava part de la noblesa saforenca. El matrimoni va tenir, almenys, quatre fills més: Manuel, que ingressà a l'Ordre de Montesa, sor Aldonça —monja al monestir de la Trinitat, on seria abadessa sor Isabel de Villena i on anaven a parar moltes filles de la noblesa ciutadana del moment— Lluís i Dalfina, que es casà amb el cavaller Lluís Figuerola. No sabem res de la formació intel·lectual de Corella, però hem de pensar que no diferirà massa de la que, pel seu temps, es feia seguir als fills de la noblesa, destinats per naixença a ocupar diferents llocs en aquella societat estamental. La crítica especialitzada havia deduït que Joan Roís de Corella era el fill primogènit i que, pel que es sabia de la seua vida, hauria evitat dedicar-se a la carrera militar. Però ara sabem que Corella no era el major dels fills, sinó el segon, i que, per tant, les seues opcions vitals es poden veure reflectides en l'activitat literària que, durant la seua vida, degué reportar-li una relativament considerable fama. Autor de textos amorosos i hagiogràfics, en prosa i en vers, fou un admirador i imitador de l'antiguitat clàssica, i es va dedicar, també, a la traducció de textos religiosos llatins. La seua obra és, sens dubte, un dels exponents més excelsos de la literatura medieval i, estilísticament, representa perfectament el que es va denominar valenciana prosa.