La filología humanística y los textos sagrados

El segle XVI és el cresol en el qual es configura, passant per la Il·lustració, l’Europa contemporània. L’humanisme és un dels elements que integren aquella Europa en haver secularitzat els estudis bíblics i transformat el cristianisme en una moral que donarà pas als valors que han conformat des de llavors el món occidental. En el present volum es resumeixen les grans línies dels dos processos esmentats i es fa des de la descripció dels orígens fins a l’exemplificació dels seus desenvolupaments més notables. L’humanisme, en el sentit dit, arreplega l’impuls dels moviments de reforma que se succeeixen almenys des del segle XI i els combina amb el paulinisme centreeuropeu i amb la filologia humanística italiana. Així dona origen a una metodologia d’acostament a la Bíblia des de la gramàtica i no des de la teologia i, alhora, promou una concepció moral i cívica de la religió en la qual tots els cristians càpien més enllà dels ritus que els puguen separar. L’acostament filosòfic a la Bíblia que va donar origen a tot el moviment és exemplificat analitzant la traducció d’Epístola als Romans que va fer el francés Sebastian Castellio. Una traducció, comparada amb altres de l’època, que ressalta per portar a l’extrem els postulats de respecte a les llengües d’origen i de destinació i per la voluntat de fer que la Bíblia parlara llatí com si n’haguera sigut la llengua oficial.