La muerte de Virgilio

Hermann Broch narra en La muerte de Virgilio (1945) les últimes hores de vida del poeta romà, en les quals aquest descobreix que ha de cremar l’Eneida. Entorn d'aquest llibre s'aborden diverses qüestions dins el període comprés entre 1932 i 1951, principalment les possibilitats d'expressió artística una vegada que han fracassat les propostes d'avantguarda, o topoi clàssics com la Viena fin-de-siècle, el kitsch, la mort de l'art, Auschwitz o el compromís de l'intel·lectual, per intentar descriure a través d'una dialèctica entre estil i època quina relat és possible, al mateix temps que es plantegen noves interpretacions sobre el sentit de l'obra de Broch i la continuació de postures que van quedar inconcluses, dins d'una línia de tall ètic que lliga la creació artística a l'acció real. Ofereix així, més enllà del purament literari, una reflexió filosòfica orientada cap a un novum capaç de construir i nomenar un temps que puga ser habitable.