Max Aub. El laberinto mágico II. Obras Completas. (Volum III-A)

Ja aparegut el primer volum d'El laberinto mágico, amb les novel·les que en van inaugurar el cicle narratiu, Campo cerrado i Campo abierto, ara arriba a les mans del lector el volum segon, amb tres novel·les que condensen de manera extraordinària tot el dramatisme de l'època narrada, i en els quals la memòria aubiana aconsegueix les cotes més altes d'intensitat històrica. Campo de sangre és la tercera dins del cicle narratiu del laberint màgic per la cronologia dels fets narrats, centrats en la batalla de Terol i els bombardejos de Barcelona, així com en el replegament de les tropes de la República cap al Mediterrani, però es tracta de la segona, si atenem el criteri de la data de publicació (1945, Mèxic, Tezontle), i el procés d'escriptura es remunta als orígens mateixos d'El laberinto mágico, perquè ja es pot rastrejar fins a 1939, i s'elabora la part essencial de la trama entre 1940 i 1942, i es completa en 1945. El procés d'escriptura travessa per tant un període dramàtic de desplaçaments, reclusions i camps de concentració, en el qual Max Aub va veure reduït sovint el seu treball creatiu a la presa de notes i reflexions en una sèrie heterogènia de quaderns manuscrits, que la present edició recupera —en la línia d'una crítica genètica, especialment apta quan del procés de creació ens han quedat testimoniatges tan rics. Potser com a reflex d'això, però també del lloc de transició que li correspon en la sèrie del Laberinto, Campo de sangre n'és el lliurament més virulent i esgarrat, tant en els fets que transmet sota el signe de la violència com en el conflicte d'estètiques (conceptisme, avantguardismes, realisme..) que alimenta les seues pàgines. Campo del Moro (Mèxic, Joaquín Mortiz, 1963), escrita a partir de 1959, però sobretot en 1962, és fruit, en canvi, de l'època de plena maduresa de l'escriptor, d'un temps de tasca creadora incessant. Concebuda en la gènesi —que ha sigut possible reconstruir gràcies als manuscrits— com la primera part, denominada Los Traidores, d'un projecte narratiu titulat Historia de Alicante, que abastava des dels darrers dies del Madrid republicà fins als successos intensament tràgics del port d'Alacant que van donar fi a la guerra, Los Traidores va aconseguir tal extensió i autonomia que en van procurar l'emancipació, transformant-se en Campo del Moro i reconvertint l'altra part dels materials en l'immediat Campo de los almendros. La novel·la historia —i el grau d'historicitat és verdaderament impressionant— el colp d'estat (la traïció, en termes mítics) de Segismundo Casado, cap de l'exèrcit del Centre, contra el govern de la República, i els efectes funestos que tingué: la lluita feroç de republicans contra republicans, una guerra dins d'una altra, de la ja perduda guerra civil. En Campo del Moro la fórmula de la novel·la històrica aubiana aconsegueix la seua saó i un equilibri artístic difícil de repetir.