Modernos y antiguos

Per a què serveix la literatura? Es pot fer una història no acadèmica des de la imaginació dels seus lectors? En Modernos y antigues, Francisco García Jurado s’endinsa en aquesta història a partir de les interminables lectures que els autors del segle XX han fet d’una antiga literatura, essencial per a la seua formació. Vuit estudis recorren aquest suggeridor territori. Les reflexions d’Antonio Machado sobre Virgilio ens porten a entendre als clàssics com companys de viatge. Lectors no acadèmics d’aquests clàssics, com Pérez de Ayala y Lezama Lima, recreen a partir de Sèneca i Suetonio una sorprenent història prohibida, rica en matisos i originals tensions. Cortázar, Bioy Casares i Arturo Capdevila converteixen, gràcies a la seua passió per Aulo Gelio, la pròpia lectura en intensa biografia. Juan José Arreola ens porta amb la seua imaginació portentosa a la primigènia versió del part dels montes de la mà del poeta Horacio. A continuació, amb Thomas Mann, T. S. Eliot i Borges assistirem a l’ocàs de l’educació a Occident, encarnada aquesta vegada en Virgilio. La resurrecció de l’Eneida en l’obra de Borges permet unir ara la idea de lectura a la de creació. Passem després al terreny del relat fantàstic per a recuperar una primigènia història de fantasmes narrada per Plinio el Joven en dos contes fonamentals de Maupassant i Cortázar. Finalitza aquest llibre amb la figura d’Ovidio en el exili a la llum de Ossip Mandelstam, Gonzalo Rojas i Antonio Tabucchi; monòleg dramàtic, diàleg i vida imaginària configuren, respectivament, una inquietant visió de l’antic poeta des de les estètiques modernes. Aquest llibre es una invitació a la gran literatura, aquella que mai passa de moda, i vol recordar-nos, principalment, que la seua funció ha de ser delectar i formar per a la vida.