Trabajadores sin revolución

El procés de formació de la classe obrera valenciana i de la seua manifestació política des de posicions independents de les d’altres classes recorre la història contemporània, es presenta com un fenomen marginal o d’escassa rellevància en una societat que –presumptament– ha deixat en l’oblit els brots revolucionaris i se succeeix complaguda encara que sotmesa a esporàdics sobresalts. La història obrera, així, queda reduïda a la història d’uns conflictes de major o menor rellevància. La present obra s’ofereix com un instrument de coneixement directe –susceptible de generar anàlisis complementàries– de l’esdevindre de la classe treballadora al País Valencià. Aspira, mitjançant el recurs al document doctrinari, al testimoniatge de l’època i al text de combat, a establir la manera en què sectors i grups obrers diferents van captar els problemes de la realitat social i van tractar d’oposar projectes alternatius. L’eclosió d’una consciència col·lectiva, la recepció de teories revolucionàries articulades, els avatars de l’existència quotidiana, la interferència de la «qüestió agrària» en la «qüestió obrera», la construcció de somnis d’emancipació desmesurats i la collita de no menors fracassos apareixen en una història també solcada de propostes eclèctiques o d’oberta submissió social, per dissidències interminables i ruptures virulentes. Una història, en definitiva, inquieta i oberta.