William Morris

Aquest llibre va ser publicat per primera vegada a Anglaterra en 1955. En 1976 va ser acuradament revisat i li vaig afegir un epíleg. En la present edició no hi ha gens nou que aportar, per la meua banda, excepte assenyalar la gran satisfacció que em produeix que Williams Morris vaja a ser millor conegut pels lectors espanyols.

En el transcurs dels últims trenta anys m'he anat adonant que la rellevància de Morris per a la nostra pròpia època ha anat en augment. Morris pertany a un temps en el qual la tradició socialista europea posseïa un fort vigor imaginatiu i no s'acovardava davant l'especulació utòpica. Va tenir la fortuna de sostreure's a les cadenes del dogmatisme i d'aprendre molt d' Engels, però també una mica de Kropotkin.

Els punts en els quals Williams Morris enllaça amb la tradició marxista són importants, però no ho són menys aquells en els quals els seus accents divergeixen. La seva desconfiança cap al culte acrític al creixement de la producció mecanitzada prefigura en nombrosos aspectes les preocupacions escològiques de hui: Morris va ser un comunista “verd”. Però va ser també un crític de l'estatisme centralitzat. La seua idea del comunisme es basava en l'existència de comunes autònomes.

En aquests i altres temes va anticipar les nostres preocupacions. Els lectors espanyols l' entendran bé, doncs a Espanya han existit moviments populars en el si dels quals s'ha donat un diàleg similar entre els valors de la comunitat i els de l'autonomia.