Presentació: Josep Iborra. Escrits sobre música d'un literat melòman
La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació es complau a convidar-vos a la presentació del llibre Josep Iborra. Escrits sobre música d'un literat melòman.
La presentació se celebrarà dimecres 14 de maig a les 19.00 hores, a la llibreria Ambra llibres (Av. Alacant, 12 Gandia), i comptarà amb la participació de Emili Morant, professor i músic, i Joaquim Iborra, autor de la introducció i del retrat
L'entrada serà gratuïta fins completar aforament.
Aquest volum és una selecció d’escrits de Josep Iborra que parlen, directament o indirecta, de música. No són pròpiament textos sobre música, sinó reflexions al voltant de la música en relació amb la cultura i amb l’experiència personal de l’autor. Josep Iborra va ser un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle xx. Com a crític literari és ja un clàssic i es va guanyar en vida un respecte i una admiració que perduren encara avui dia entre la gent del gremi. I, tanmateix, no són prou coneguts el seu interès i la seua afició per la música, que ocupà un lloc importantíssim en la seua trajectòria. Fins al punt d’escriure un munt de papers de reflexió intel·lectual sobre una de les arts per excel·lència que ell més admirava i per la qual sentia una inclinació insubornable.
Alguns dels escrits de Josep Iborra que s’apleguen en aquest llibre ja s’havien publicat de manera dispersa en altres editorials. Altres papers inclosos, però, són inèdits i completen la visió personalíssima, analítica i perspicaç d’un literat que va ser també un gran melòman. A més a més, aquesta selecció ve precedida d’un assaig d’un dels seus fills, Joaquim Iborra, un testimoni de primera mà i únic en què retrata el seu pare, en tota la seua dimensió humana i en cadascuna de les seues facetes com a estudiós i com a persona: les obsessions i els costums, els interessos i les creences que professava, la seua fidelitat a la cultura i a la història del seu país. Tot plegat configura un volum deliciós en què la raó de la música és el correlat de la raó de l’ésser humà lligat al territori, fidel al seu país, unit per sempre més a la seua llengua i literatura.
