Presentació: Max Aub. Poesía completa (1925-1972)

    • Data:25-09-2026
    • Hora:19:00
    • Lloc:Fundación Max Aub, Palacete San Antón
    • Carrer San Antonio, 11
    • Segorbe
    Presentació: Max Aub. Poesía completa (1925-1972)

    La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació es complau a convidar-vos a la presentació del llibre Max Aub. Poesía completa (1925-1972).

    La presentació se celebrarà el pròxim divendres 25 de setembre a les 19:00 hores, a la Fundación Max Aub, Palacete San Antón (Carrer San Antonio, 11 Segorbe). 

    L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament.

    Aquest ambiciós volum, Poesía completa 1925-1972, amb l'edició i la introducció de Pasqual Mas i Usó, reuneix, d'una banda, els 325 poemes publicats en diversos llibres, plaquettes i revistes que es van editar en el volum Obra poética completa (Biblioteca Valenciana-Institució Alfons el Magnànim, 2001) i, per una altra, els més de 500 inèdits en manuscrits i en folis mecanoscrits, conservats tant en la Fundació Max Aub de Sogorb, com a la Biblioteca Daniel Cosío Villegas d'El Colegio de México, publicats en el volum Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub (Diputació de Castelló, 2019), que inclou, així mateix, la localització dels textos i les seues variants.

    La producció literària de Max Aub s'enquadra en la Generació del 27 i abasta tots els gèneres: novel·les, contes, obres de teatre, guions de cinema, aforismes, diaris, assaig i poesia. En general és molt més reconegut per la seua narrativa i el seu teatre. Tal vegada per la intermitència en la publicació dels seus llibres de poesia no ha gaudit de la difusió que mereix en aquest gènere. No obstant això, de la poesia de Max Aub es desprén el domini d'una veu poètica profundament imaginativa i independent davant els temps tan convulsos que va conéixer, durant la guerra i després en l'exili mexicà; a més, la seua poesia projecta un singular atractiu per la gran polifonia de veus que poblen els seus versos, sovint tan iròniques com irreverents. A pesar que ell mateix a vegades va manifestar «no entendre de poesia, no tindre oïda», estava «obstinat sempre amb la remota esperança d'haver aconseguit eixe sol vers vertader pel qual un creador aconsegueix la salvació», tal com apuntava Ignacio Soldevila.