Presentació: Villa Real de Vallanca. Última villa foral del Reino de Valencia
El dia 11 d'octubre tindrà lloc la presentació de l'obra Villa real de Vallanca. Última villa foral del Reino de Valencia, amb motiu del 330 aniversari de l'atorgament del títol de Vila Real
L'Ajuntament de Vallanca, juntament amb la Diputació de València i la Institució Alfons el Magnànim, impulsa esta activitat dins de la programació especial commemorativa del 330 aniversari, que pretén reforçar el vincle de la població amb el seu patrimoni cultural i les seues arrels.
La cita tindrà lloc dissabte que ve 11 d'octubre de 2025, a les 17:30 hores, a la sala de reunions del Centre BTT Santerón, situat al carrer Cruces número 15. S'espera l'assistència de veïns, autoritats locals i persones interessades a conéixer de primera mà els detalls d'aquesta investigació històrica.
Una obra per a la identitat local
Amb aquesta publicació, Vallanca reivindica la seua identitat com l'última vila foral del Regne de València, destacant la rellevància que va tindre en la història regional. El llibre es converteix en una invitació a reflexionar sobre els processos històrics que van marcar el destí de la vila i a posar en valor un llegat que continua viu en la memòria col·lectiva.
La concessió del privilegi de vila a Vallanca en 1695 va marcar una fita en la història d'aquesta localitat, en erigir-se en vila real i separar-se de la jurisdicció i contribució d'Ademús. Aquest esdeveniment va suposar no sols la constitució del tercer municipi —i, alhora, la tercera vila real— de la comarca del Racó, sinó també l'última segregació municipal coneguda en el regne de València durant el període foral.
L'obra presenta un estudi històric detallat al llarg de cinc segles, des dels orígens documentals de Vallanca en el segle XIII fins a la culminació de la seua emancipació en 1699. Inclou, en primer lloc, una aproximació a la seua història entre els segles XIII i XVI, així com a la seua evolució demogràfica entre els segles XIV i XVII. S'aborda també el complex i dilatat procés de segregació a través de la documentació dels segles XVI i XVII, emmarcant-ho en el context més ampli de les segregacions municipals a l'Espanya dels Àustries. El volum es completa amb l'anàlisi paleogràfica i diplomàtic del privilegi real de vila, inèdit fins a la data, acompanyat de la seua transcripció íntegra i traducció.
Alberto-Jesús Martínez Bedmar (Barcelona, 1996) és graduat en Història per la Universitat de Barcelona (2018), i compta amb els màsters en Documentoscòpia i Grafologia (2019), Cultures Medievals (2020), tots dos per la mateixa universitat, i Formació del Professorat per la Universitat Internacional de la Rioja (2021). Al llarg de la seua carrera, ha realitzat més de vint publicacions acadèmiques i una desena de ponències en congressos especialitzats.
Ha treballat en el Museu d'Història de Barcelona i ha exercit com a professor d'història, llatí i literatura en l'àmbit de l'educació secundària, a més de participar en diversos catàlegs de patrimoni històric. És vocal de l'Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademús. La seua investigació se centra en la història local i rural, així com en la toponímia històrica.
