Agustín Albalat

La present monografia vol recuperar la figura del pintor Agustín Albalat (València, 1930), que comença la seua marxa en la dècada dels anys cinquanta. Des d’un ambient molt limitat en el context de postguerra aconsegueix superar els condicionaments de la seua formació i sap assimilar l’esperit de la modernitat en l’àmbit del paisatge i la naturalesa morta. La seua curta, però intensa, trajectòria, el portà a evolucionar, des de les postures acadèmiques del realisme i sorollisme vuitcentista, fins una pintura dominada per l’interés formal, fins a desenvolupar una obra abstracta de gran força lírica. En aquesta camí es va anar vinculant als ambients més renovadors del moment.