Anarquistas y sindicalistas (1931-1936)

L'etapa republicana va suposar per a la CNT un dels moments més significatius i expansius de la seua història. Va ser llavors quan les diferents tendències -anarquistes i sindicalistes principalment- van expressar de manera explicita quins eren els seus projectes tàctics i estratègics davant d'una república democràtica i-burgesa. La seua posició era fonamental per a la trajectòria del nou règim, ja que aquesta central sindical agrupava en aquell moment a la meitat de la classe obrera organitzada del país -més de mig milió de treballadors-, i els seus efectius es concentraven principalment a Catalunya, País Valencià i certs nuclis d'Andalusia. La majoria dels estudis realitzats sobre la CNT en aquest període s'han dedicat a aprofundir en les posicions doctrinals i ideològiques que la central anarco-sindicalista va defensar i a reconstruir la trajectòria revolucionària que va iniciar la Confederació a partir de 1932, sota l'impuls de la tendència més radical. L'actuació sindical d'aquesta organització i la seua posició en l'extensa conflictivitat social i laboral han estat aspectes pitjor tractats. Per això constitueixen l'objecte d'aquest llibre. Aquesta obra s'ocupa primordialment del País Valencià, una de les zones on els Sindicats d'Oposició van tenir major arrelament. No obstant això no podem oblidar que el moviment d'oposició s'inscriu en un marc més general: va tenir el seu origen en la Confederació Regional del Treball de Catalunya i va repercutir fortament en altres regionals. Per aquest motiu ha estat necessari referir-se a altres zones geogràfiques. Hi ha una important documentació utilitzada, des de les actes dels sindicats, premsa obrera i sindical de l'època i altres fonts patronals i oficials, fins als testimonis orals de militants obrers.