Apología de lo contingente

Aquest volum arreplega una sèrie d'articles escrits entre 1982 i 1986 en defensa d'un concepte que en la tradició filosòfica quasi mai ha gaudit de bona premsa: allò contingent. La tesi central és que els éssers humans no tenim la capacitat (nacionalista, idealista) de crear-nos a nosaltres mateixos, sinó que en última instància depenem de “casualitats” tals com les tradicions, els costums, etc. La finitud humana impedeix que culminem amb èxit la crítica total del contingent i ens absolutitzem a nosaltres mateixos.