Capital del dolor

Paul Eluard (pseudànim d'Eungène Grindel) va nàixer a Saint-Denis (Seine) el 14 de desembre de 1895, i mori a Charenton-le Pont (al mateix departament) el 18 de novembre de 1952. Fill d'un agent immobiliari, ingressà al Lycée Colbert, on, segons ell mateix, va ser un mal alumne, El 1911 pati una malaltia greu que motivà una estada de divuit mesos a Suissa. Va ser cridat a files per l'exèrcit el 1914, però prompte va poder deixar les armes, a causa d'una gangrena pulmonar. En 1917 va publicar el seu primer recull, Le deroir et l'inquietude. En acabar la guerra va conéixer Breton, Aragon, Soupault i Picabia, i fundà amb ells el moviment surrealista. El 1924 viatjà per mig món i, en tornsar a París, inicià la publicació dels seus llibres més cèlebres: Mourir de ne pas mourir (1924); Capitale de la douleur (1926), L'amour la poésie (1929), La rie immédiate (1932), La rose publique (1934), Les yeux fertiles (1936), Les hommes et leurs animaux, les animaux et leurs homes (1937), Chanson complète (1939), Donner à roir (1939) i Choix de poèmes (1941). Cal esmentar també L'Immaculée Conception (1930), escrit en coHlaboració amb Breton. En tornar d'un viatge que va fer a Espanya poc abans de la guerra civil, començà d'inclinar-se per una poesia de continguts politics. Durant l'ocupació alemanya va romandre a París, i el 1942 es va afiliar al Partit Comunista francés i publicà diversos textos poètics clandestins a fi d'exalçar l'esperit de resistència. D'aquí deriven els seus llibres següents: Poésie et verité (1942), Dignes de vivre (1944), Au rendez-vous allemand (1944). La seua producció posterior a la guerra tendeix cada vegada més a l'expressió de les seues preocupacions socials: Poésie ininterrompue (1946), Poèmes polítiques (1948), Une leçon de morale (1949), etc.