Consejos, proverbios e insolencias

Assagista extraordinari, intel·lectual incòmode, homenot de Josep Pla, persona de fortes conviccions i dubte metòdic, conversador de verb irònic i encertat, polemista d’insolència pertinent, articulista precís… Joan Fuster és sense cap dubte un dels homes de lletres més interessants del segle passat. Poc o molt poc traduït, aprofitem l’Any Fuster, la celebració del centenari del seu naixement, per a publicar per primera vegada en castellà els aforismes d’aquest savi valencià, sentències imprescindibles plenes d’humor i intel·ligència.

«Hi ha l’agudesa, l’asserció enginyosa, l’humor paradoxal, la ironia que comença en l’autoironia, la inevitable provocació descarada, la intel·ligència disfressada de banalitat, la referència literària embolicada en paper de periòdic… També el que difícilment entra en l’article de premsa, l’amargor del pensament, la soledat assumida, les mínimes confessions d’un ermità irònic i adolorit que va afirmar la seua existència donant colps a la seua pròpia ombra, esgotadorament.» Suso de Toro, en el pròleg.

Joan Fuster

(Sueca, 1922-1992) és un dels intel·lectuals més importants que ha donat el nostre país. Juntament amb Josep Pla, és l’assagista més destacat de les lletres catalanes del segle xx. Va rebre el Premi d’Honor dels Lletres Catalans el 1975 i el Premi dels Lletres Valencianes el 1982. Aquell mateix any l’extrema dreta va posar dos explosius a la seua casa per a posar fi a la seua vida i el seu discurs dissident. El 1983 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.