Constantí Llombart (1848-1893)

Constantí Llombart (València, 1848-1893), fou un escriptor d'origen humil i formació autodidacta, el qual gaudí d'una notable projecció per la seua voluntat decidida a l'hora d'impulsar des de València el moviment cultural conegut per la Renaixença, durant el darrer terç del segle XIX.
Josep Enric Estrela presenta un estudi rigorós amb l'objectiu de dimensionar en el seu contingut històric  la biografia i la producció escrita de Constantí Llombart, del qual destaca el zel patriòtic i un encomiable sentiment d'estima envers la llengua i la literatura valencianes en un context especialment advers, com fou el dels inicis de la reinstauració de la dinastia borbònica.
En un temps de crisi econòmica i política, els renaixencistes, especialment els d'ideologia progressista i republicana com és el cas de Constantí Llombart, es veieren impulsats a seguir diverses estratègies per mantenir vius els seus propòsits. Focalitzant l'atenció envers una visió del passat "gloriosa", fomentant el conreu de la llengua pròpia com a llengua de cultura i revaloritzant el patrimoni cultural i literari, bastiren una referents amb què poder seguir fomentant les seues aspiracions. És, per tant, des d'aquesta perspectiva, que la trajectòria vital i la contribució de Constantí Llombart han de ser considerades exemplars i d'una gran vàlua.