Del Net.art al Web-art 2.0

Nilo Casares escriptor, comissari, crític de l'art i promotor d'art digital i art públic. El que segueix arreplega una conferència dictada en diverses ocasions sobre l'art digital (sense pretendre aconseguir l'altura de Walking de Henry David Thoureau, fins i tot l'he dictat en manera ‘abducció digital' sota un ambient construït per l'artista Francis Naranjo per a la meua tortura i desaparició en escena) que espere seguir passejant per ací. A ella segueixen articles publicats en diaris, des que la premsa habitual arreplega les coses que passen amb el net.art (una cosa sobre l'existència de la qual la meua malaptesa només aconsegueix cridar la seua atenció en el tardà 1999). A través dels articles es poden seguir els interessos que apareixen entre els net.artistes de hui i com les seues obres s'encaminen cap a dos llocs. Primer, el retrobament amb la fisicitat, en una reversió de la sentència que va il·luminar la Web 1.0, recollida pel lema dels àtoms als bits de Nicholas Negroponte, i que hui és una mescla d'àtoms i bits que reflecteix millor la realitat de les coses. Després, els resultats facilitats per l'actual Xarxa Social per a imbricar les obres en un context més ampli que l'estret club del net.art dels noranta. A voltes els enllaços apuntats estan morts o alguna obra ja no existeix, la qual cosa ressalta l'elevadíssima mortalitat de l'art digital destacada en la conferència que inicia aquest llibre. Sense un altre ànim que el de no avorrir, salve'm el lector de qualsevol pretensió d'originalitat, que el que s'ha dit per mi segur ja va ser enunciat per uns altres. N.C.