Dois contos de inverno

    (Autor/autora) , (Director de la colección) , (Traductor/traductora)

    Les novel·les i els contes de Miguel Herráez solen tenir com a principal escenari el de la memòria, el d'una certa memòria històrica. Són textos interessats a recuperar espais i temps, i especialment -sent estos dos contes un clar exemple- són narracions buscadores de la vida, però de la vida en clau quotidiana, mai el succés de la vida com a gran esdeveniment.



    En alguna entrevista, este autor ha confessat que el mou molt més el petit succés diari i la seua translació ficcional que el gran esdeveniment com a matèria narrativa. Així, doncs, la seua obra se circumscriu en esta línia minimalista en la qual intervenen personatges que bé podríem considerar com a autèntics antiherois, com perdedors, però alhora com éssers coherents, i tot això des d'una elaboració en què la tendresa i l'humor en res li són aliens al relat.

    Autor/autora
    Director de la colección
    Traductor/traductora
    Col·lecció
    Els Plecs del Magnànim
    Matèria
    Literatura Narrativa
    Idioma
    • Portugués
    Editorial
    Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
    EAN
    9789200038341
    ISBN
    V-3526-2004
    Pàgines
    30
    Ample
    14 cm
    Alt
    24 cm
    Edició
    1
    Data de publicació
    12-10-2004
    Número en la col·lecció
    88

    No venal

    Llibres relacionats