El Cancionero de Valencia

En l'època de la senyora Germana de Foix i el seu tercer marit Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (1526-1536), València lluí com un centre cultural de gran importància. El Palau Reial va servir de punt de trobada per a l'aristocràcia i lloc de nombroses celebracions, tertúlies literàries, jocs poètics, espectacles teatrals, música i dansa. Florí en aquesta època una cort literària de poetes valencians els versos dels quals cantaren la vida desenfadada de les persones d'alt llinatge que van participar en aquestes activitats festives.

Entre ells destaca Juan Fernández d'Heredia, poeta predilecte dels ducs, les obres del qual apareixen al Cançoner de València, editat ara per primera vegada. Es tracta d'un manuscrit copiat i il luminat amb gran cura, evidentment destinat com a regal per a una persona o ocasió especial. Però per aquesta mateixa condició de regal el còdex va ser amb tota probabilitat guardat en una biblioteca particular, on no podia servir d'exemple per als futurs compiladors de l'obra d'Heredia. Al costat d'algunes composicions molt conegudes, el Cançoner de València conté vint-iquatre poemes seus que ara es donen a conèixer per primera vegada en cinc segles. Aquestes poesies oblidades augmenten en un 25% el cànon reconegut d'Heredia, que el col loquen entre els poetes més prolífics del segle XVI.