El dilema de Weimar
Los intelectuales en la república de Weimar
Diversos Autors (Autor/autora) , Anthony Phelan (Editor) , Josep María Domingo i Roig (Traductor/traductora)
La imatge més habitual de l'Alemanya de la República de Weimar és la de la bohèmia cínica i el radicalisme polític del Berlín d'entreguerres, una seqüència que oscil·la entre la llegenda dels «feliços anys vint» i un final catastròfic. És el món d'Adiós a Berlín, d'lsherwood, plasmat posteriorment en la pel·lícula Cabaret. Però el paper dels intel·lectuals alemanys dels anys vint i primers trenta difereix considerablement del que poden donar a entendre aquestes coloristes imatges. A la República que va prendre el seu nom d'un dels centres de la cultura clàssica alemanya, els intel·lectuals van tractar d'exercir una influència directa sobre la vida política i alguns fins i tot van tractar de desenvolupar tècniques d'acció directa. El desenllaç d'aquella experiència política, tràgic i funest, va tenir molt a veure, en qualsevol cas, amb els camins d'una vida cultural variada, polaritzada, complexa i enormement creativa. En els estudis que es recullen en el present volum s'aborden diversos aspectes de la intersecció entre cultura i política a què s'acaba de fer referència. Després de considerar el rerefons d'una tradició que excloïa en gran mesura la cultura de la política, s'examinen les doctrines i estratègia de l'anomenada «revolució conservadora», així com la persistent influència de Nietzsche. Els efectes de la crisi de postguerra es rastregen tant en les especulacions de diversos intel·lectuals amb la idea del suïcidi com en la temptativa de fer ideals ètics a la República Soviètica de Munic. Kurt Tucholsky, el mestre de la sàtira social i política, exemplifica les dificultats de l'intel·lectual d'esquerra independent. Finalment, el volum conclou amb una anàlisi de les formes de cultura alternativa desenvolupades pels partits d'esquerra. Reiteradament s'ha acusat els intel·lectuals de molt del que va passar a Alemanya després de 1933. En aquests assajos es tracta d'elucidar quina part de responsabilitat cal atribuir, des de la sobrietat del judici històric distanciat, així com d'oferir una visió més àmplia i circumstanciada de la seua activitat.
- Autor/autora
- Diversos Autors
- Editor
- Anthony Phelan
- Traductor/traductora
- Josep María Domingo i Roig
- Col·lecció
- Estudios Universitarios
- Matèria
- Estudis Generals
- Idioma
- Castellà
- Editorial
- Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
- EAN
- 9788478220021
- ISBN
- 978-84-7822-002-1
- Pàgines
- 289
- Ample
- 13 cm
- Alt
- 21 cm
- Edició
- 1
- Data de publicació
- 04-10-1990
- Número en la col·lecció
- 41
Tapa blana
€9,02Llibres relacionats
Revista Debats. Número 97-98/3-4. 2007
La novel·la de Joanot Martorell i l'Europa del segle XV. (Volúmenes I-II)
El Patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna
Revista Debats. Número 70-71/3-4. 2000
Actas de la Academia de los Nocturnos. (Volumen IV. Sesiones 49-64)
Revista Debats. Número 103/1. 2009
Anna Jastrzebska
Revista Valenciana de Filologia. (Volum VII, nº 1)
Muerte súbita en la Ciudad de Valencia
Revista Debats. Número 134/1. 2020. Val