El riesgo de la vanidad

“El riesgo de la vanidad. Redes sociales deportivas y su efecto sobre la salud mental” és el títol de la nova publicació de la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València, escrit pel periodista i historiador Carles Senso, que va treballar amb una mostra de camp de centenars d'esportistes de pràctiques com el triatló, atletisme, senderisme, ciclisme o natació per a configurar un estudi específic sobre l'efecte psicològic de les plataformes tecnològiques esportives, un camp inèdit fins al moment. El llibre compta amb el pròleg del prestigiós periodista Alfredo Relaño, director del periòdic esportiu As entre 1996 i 2019 i actual col·laborador de la Cadena Ser i El País. Argüeix Relaño: “Senso aporta un estudi innovador i obri amb ell una nova finestra a la investigació. Ningú fins al moment havia contrastat que els esportistes modifiquen el seu comportament pràctic per l'efecte de la mirada dels altres a través de les xarxes socials, i això hauria de tractar-se degudament (educar-nos amb coneixement de causa) per a evitar danys majors. Estudis com el d'este llibre ens fan més conscients, ens obliguen a reflexionar i ens conviden a avançar-nos un poc en el temps i a deixar d'anar a contra corrent, sovint intentant arreglar el que ja està trencat”.

Segons explica l'autor: “Les plataformes digitals esportives, en el seu afany per conquistar l'atenció dels usuaris, potencien la interacció social i provoquen un augment de la pressió, dependència emocional, frustració i insatisfacció, fins i tot portant als esportistes a assumir reptes esportius inadequats per a aconseguir o consolidar el seu estatus entre la seua “comunitat” digital. Disfrutar amb la pràctica, per a molts i moltes, està subjecte ara a l'opinió de la resta i la constant comparativa”.

Aplicacions com Strava ludifiquen (converteixen en joc) la pràctica esportiva, “obligant” a esportistes amateurs a una productivitat i perfeccionament constant, fins i tot en els entrenaments. Senso constata que un 18,4% porten el seu cos (la seua capacitat física) al límit per a superar algun registre virtual. L'admiració i respecte de la comunitat digital és clau en este plantejament. Segons l'autor: “La sobreexposició del nou paradigma comunicacional ha diluït, fins pràcticament fer desaparéixer, les diferències entre els espais públics i privats, per la qual cosa hui la participació en entrenaments i competicions són avaluats o, com a mínim observats, per múltiples persones que, seguint la tendència de les altres xarxes socials més genèriques, opinen. Opinen sense filtres”.

Carles X. Senso Vila és llicenciat en Periodisme i en Història i doctor en Història, amb una tesi doctoral sobre els mitjans de comunicació del final del franquisme i la Transició. Entre el 2009 i el 2019 va treballar en el periòdic Levante-EMV, on continua publicant articles d'opinió. Ha impartit nombroses conferències i classes sobre periodisme i història i en l'actualitat també exerceix com a freelance del món de la comunicació. Ha publicat llibres de temàtica històrica, periodística, esportiva i cultural en la Universitat de València i en altres editorials privades, destacant alguns títols com ara Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis (2016); De la iŀlusio al desencis. La Transició a traves de Valencia Semanal (2017); La derrota perpetua. La Costera, la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés als camps nazis (2018); Josep Lluis Albinyana. Un president sense país (2018) o Identidad migrante (2022), entre altres. El 2018 va guanyar el Premi Ramón Barnils de periodisme d’investigació en la categoria d’obra inèdita pel treball periodístic sobre el paper de l’anarquista César Orquín a Mathausen.