Entre la música tradicional i el folklore

El tombant del segle xix al xx va suposar per a la ciutat de València una sèrie de canvis i transformacions que modificarien per sempre la idiosincràsia dels seus habitants. La imposició de la mentalitat burgesa com a element integrador d'una nova consciència ciutadana va derivar en la mudança d'uns ideals i unes formes d'entendre el dia a dia dels pobladors del Cap i Casal.

En aquest sentit, la cultura festiva es va veure decisivament afectada per tot el seguit de circumstàncies derivades d'aquesta metamorfosi política, social, econòmica i cultural, i la dolçaina i el tabal, com a elements indissolublement lligats al marc de les celebracions, no quedaren al marge.

L'aparició del folklore, la professionalització plena de l'ofici de dolçainer, la difusió de la figura del concertista, etc., són fenòmens que es mostren per primera vegada en aquest període i cal associar a la situació global que vivia València.

En aquesta obra, es fa un recorregut per les dècades que van des de 1850 fins a 1930 per comprendre tots aquests agents renovadors i l'impacte que tingueren en la tasca que desenvolupaven els dolçainers, així com en el procés d'adaptació que hagueren de dur a terme i marcaria l'esdevenir de l'instrument fins als nostres dies.

Pau Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza (València, 1978) és llicenciat en Història per la Universitat de València i grau professional de dolçaina pel Conservatori Municipal de Música José Iturbi. Dolçainer de professió i per herència familiar, està en actiu com a intèrpret des de 1987 i en l'actualitat imparteix docència en l'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina d'Algemesí i l'Escola de Tabal i Dolçaina Russafa-fa de València.

En l’àmbit de la investigació, ha centrat el seu camp d'estudi en la música tradicional, sobretot en la relacionada amb la dolçaina i el tabal, i ha enfocat les seues anàlisis des del punt de vista de la història sociocultural.

És autor de nombrosos articles especialitzats, on es tracta des de la relació del dolçainer amb la festa fins a l'anàlisi del repertori propi dels instruments, i aquesta és la seua primera monografia sobre el tema.