Ernest Martínez Ferrando. Obra narrativa completa

Aquest volum presenta la narrativa completa d’Ernest Martínez Ferrando (1891-1965) depurada d’elements accessoris i precedida d’un estudi introductori que analitza l’obra i la biografia d’un autor imprescindible en la nostra història literària. L’autor aprofità les successives reedicions de les seues narracions no solament per a revisar-ne la llengua emprada o per a perfilar-ne aspectes estilístics, sinó també per agrupar-les en reculls diferents tant pel seu contingut com per altres recursos que els contistes de tots els temps empren habitualment a fi de donar a cada llibre un plus de significat que va més enllà de la mera agrupació de peces diverses. Publicar, doncs, l’obra narrativa completa d’un autor semblant exigeix l’ordenació del conjunt de narracions amb criteris que superen la mera cronologia i la simple acumulació dels llibres progressivament editats. En el cas de Martínez Ferrando, a més, cal tenir en compte uns altres elements que guiaren la seua producció i que contribuïren decisivament a configurar la forma i el contingut dels seus llibres. D’una banda, la voluntat militant d’aconseguir una evolució substancial en la concepció del conte com a gènere en un període en què la crítica demanava ininterrompudament la necessitat de la novel·la, de l’obra de llarg alé. D’una altra, la creació d’una narrativa de ficció que en gran part era deutora d’una ferma intenció autobiogràfica amb la València de principis del segle XX com a rerefons.

 Ernest Martínez Ferrando (València 1891-1965) nasqué i es formà a València. Com els seus germans —Eduard, advocat; i Daniel, poeta— estudià en la Universitat de València. Ernest obtingué el títol de Llicenciat en Història. L’any 1915 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Començava aleshores una trajectòria que el dugué a treballar en diverses institucions fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que arribà a dirigir des del 1940 fins la seua jubilació (1961) després d’haver ocupat el càrrec amb caràcter accidental en substitució de Ferran Valls i Taberner. Paral·lelament inicià, també a València, la publicació d’escrits literaris que amb el temps el convertiren en un dels millors contistes de la nostra literatura. L’etapa central de la seua producció literària, que s’inicià quan encara era un estudiant i que perdurà fins als darrers anys de la seua vida, discorre entre el 1918 i el 1936. La Guerra d’Espanya interrompé bruscament la seua producció i, si bé derivà els seus esforços creatius cap a la vessant historiogràfica i arxivística, els seus escrits sempre comptaren amb un savoir faire literari que tothom reconeix i que els fa admirables. Home d’una gran formació humanística, a més dels successius reculls de contes que reuneix aquesta Obra narrativa completa, Martínez Ferrando compta amb un volum considerable de llibres i articles d’investigació i de divulgació històrica, articles de crítica musical i de caràcter sociopolític, com també un conjunt gens menyspreable de traduccions de literatura alemanya. En jubilar-se com a director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Martínez Ferrando tornà a la terra on va nàixer i que sempre estigué present, com a motiu de reflexió o com a transfons, en les seues creacions literàries.