Francisco de Borja, grande de España

La vida de Francisco de Borja (1510-1572) va provocar en els seus contemporanis una admiració tal que va deixar una petjada imperible i paradigmàtica per la seua manera d'enfrontar-se als problemes del seu temps. La seua pertinença a l'estament nobiliari i l'educació que consegüentment rep, primer dels seus pares i preceptors i després amb els amics en la cort, és fonamental. D'ací la seua facilitat per a contactar amb les grans famílies, el seu interès per seguir les vicissituds d'aquestes, la seua disposició per a intercedir en les peticions de privilegis, els seus naturals desitjos d'engrandir la seua casa, etc. La seua activitat social anterior condicionada pel seu ésser “noble-governant” continua sublimada d'alguna manera en la seua nova vida de jesuïta. Borja segueix tenint els mateixos vectors ideològics: protecció i defensa, intercessió, col·laboració en les empreses nacionals, un tot designat per ell com “servir a Déu en la Companyia de Jesús”.