Història de la Segona República al País Valencià

Passats noranta anys des de l’establiment de la Segona República, no existia encara una publicació de síntesi que explicara aquells temps en terres valencianes. Història de la Segona República al País Valencià ofereix al lector una obra actualitzada i adreçada al públic general, els estudiants universitaris i els especialistes. Es tracta d’un volum fet per diverses generacions d’historiadores i historiadors que agrupa sensibilitats historiogrà?ques plurals.

El llibre inclou una història política renovada i la incorporació de perspectives d’història social i de gènere, i d’història cultural i econòmica. Sense cap voluntat enciclopèdica, proposa un viatge per tots els anys en pau de la Segona República, però també pels de la guerra, perquè —i més en el cas valencià— la democràcia republicana va resistir ?ns al 1939. A més, el lector trobarà una història del conjunt del territori valencià per damunt de les divisions administratives, que ha posat sobretot l’atenció en el que succeïa no sols a les tres capitals, sinó en altres ciutats més menudes i a les poblacions rurals.

L’interés per la història republicana que s’ha revifat en els últims anys està lluny d’esgotar-se, i aquest llibre vol continuar alimentant-lo. No debades, molts dels reptes del nostre segle xxi van estar presents ja als anys trenta del segle xx, i aquesta obra no és sinó una invitació a seguir pensant un període clau de la història dels valencians.

Aurelio Martí Bataller, doctor en història contemporània i professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, ha editat aquest volum col·lectiu, que arreplega investigacions sobre diferents aspectes del període de la Segona República al País Valencià per part de Sergio Valero (les formacions polítiques esquerranes), Toni Morant (les dretes), Salvador Calatayud (l’economia valenciana), Aurora Bosch i Isabel Benavent (el sindicalisme de l’UGT), Javier Navarro i Josefa Alcolea (l’anarquisme), Jorge Ramon (el teixit urbà valencià), Marta García Carrión i Elena Solbes (el cinema i la cultura de masses), Ferran Archilés (la identitat nacional), Aurelio Martí (la demanda estatutària), Mònica Moreno (el paper sociopolític de les dones) i Antonio Calzado (l’evolució de la guerra des d’una història política).