Ignacio Villalonga Villalba (1895-1973)

Pot causar sorpresa que la biografia d'Ignacio Villalonga Villalba (1895-1973) no haja sigut abordada anteriorment pels historiadors, malgrat el seu notable interés. Aquesta biografia aspira a corregir eixa anomalia. Es tracta d'una vida que té dues parts clarament diferenciades. Una primera com a important protagonista de la política regional valenciana i espanyola, que va tindre lloc des de la finalització dels seus estudis universitaris en 1917 fins a l'esclat de la Guerra Civil en 1936. Durant aquest període va compatibilitzar una important activitat política amb treballs com a advocat en el seu despatx a València. En la segona part de la seua vida professional apareix com a important protagonista en el món empresarial i financer, fonamentalment com a primer executiu del Banc Central des de l'any 1940 fins a la seua defunció.

Alfonso Ballestero (Madrid, 1944) és enginyer de Mines per la Universidad Politécnica de Madrid. Ha desenvolupat la seua carrera professional fonamentalment en la indústria petrolífera, la qual cosa li va portar inicialment a destins a Veneçuela, Líbia, Kuwait i Dubai. A partir de 1974 va exercir funcions directives en diferents entitats de la indústria (INI, Hispanoil, Eniepsa, Petrocanada, BP España i Repsol). Durant un breu període (1982-1984) va ser director general de Astilleros Españoles, SA. És autor de les publicacions Buscando petróleo (1989), Juan Antonio Suanzes (1993), Del Monopolio al libre mercado, al costat de Gabriel Tortella i José Luis Díaz Fernandez (2003), José M.ª Oriol y Urquijo (2014), El gas natural en España (2017), Unión Española de Explosivos (2021), y Pablo Garnica Echevarría (2023).