Aquest llibre arreplega la trajectòria biogràfica i literària de l'escriptor José Luis Aguirre (València, 1931) incidint en la manera en què els esdeveniments històrics i socials van influir en la cosmovisió literària de l'autor i en la posterior recepció de la seua obra. Les seues primeres obres, que integren trets de l'existencialisme, mostren el caire testimonial propi del realisme social imperant en els anys cinquanta i després evolucionen cap a noves tècniques narratives. José Luis Aguirre incorpora al seu discurs tendresa, ironia i humor des d'una postura crítica, pessimista i escèptica davant el món que li envolta. Estudiem especialment la generació del "realisme crític", del "mig segle" o dels "xiquets de la guerra" a la qual podem adscriure a José Luis Aguirre. Subratllem l'aportació d'aquest treball als estudis sociològics i sociolingüístics atès que ofereix un testimoniatge de l'ambient social, cultural i lingüístic en les ciutats de València i Castelló des dels anys cinquanta fins a l'actualitat.
