Juan Caparrós Pérez. Ontinyent, els anys decisius

El número 2 de la col·lecció «L’Instant. Fotografia» recull l’obra que Juan Caparrós va produir entre les dècades dels cinquanta i seixanta del segle XX a Ontinyent. Unes imatges que, més enllà de les festes i tradicions locals, recullen l’evolució de l’activitat econòmica i els canvis socials que van produint-se en la població.

Des d’una visió polièdrica, el fotògraf capta, en cada un dels seus negatius, les ocupacions de la indústria tèxtil i de les ocupacions que li són subsidiàries, les noves edificacions i l’ampliació dels límits urbans, la creixent modernització de la població i les noves activitats socials, mostrant-nos una societat que, en el pas dels cinquanta als seixanta, comença a flirtejar tímidament amb la societat de consum, tot aspirant al frigorífic i al televisor i, a poc a poc, també al nou model de vida que representen el pis modern de nova construcció, la Vespa o el Sis-cents, reduint l’activitat agrícola a una mera activitat secundària, quasi nostàlgica, de cap de setmana.

Caparrós capta els contrastos d’aquella societat, tant des del punt de vista productiu com en l’oci o els actes socials, tot des d’una mirada entre documental i poètica i una qualitat tècnica guiada per una certa obliqüitat, l’exploració d’angles inusuals i altres recursos que emfatitzen els motius fotografiats.

El volum es completa amb un pròleg de l’economista i historiador Josep Gandia, una aproximació crítica a l’obra de Juan Caparrós de Francesc Vera, director de la col·lecció, i una nota biogràfica sobre l’autor pel sociòleg Pau Caparrós.

JUAN CAPARRÓS PÉREZ (Alacant, 1905-1992)

És el tercer de quatre germans d’una família pertanyent a la petita burgesia de la ciutat d’Alacant, on el seu pare, natural de Vera (Almeria) s’havia establert com a comerciant de productes tèxtils al Portal d’Elx, en l’eixample de la ciutat.

Juan Caparrós passa els anys de joventut a Alacant i estudia al Liceu Francés. Durant l’etapa d’estudiant freqüenta, amb altres companys, l’aeròdrom de Rabassa on feien escala els avions de la companyia aeropostal entre el nord d’Àfrica i Marsella. El motiu és el de fer pràctiques de conversa en francés amb els pilots. De retruc, però, aquells pilots li encomanarien també una certa passió per la fotografia que el duria a comprar un senzill aparell fotogràfic per realitzar les seues pròpies imatges.

Als pocs mesos d’acabada la guerra es trasllada a Ontinyent per fer-se càrrec de l’organització de l’empresa Tortosa i Delgado, ocupació que va compaginar amb alguna que altra representació privada com a agent comercial del tèxtil, participant de la bonança industrial i demogràfica d’Ontinyent.

La dedicació a la fotografia pren una embranzida definitiva a meitat de segle quan capta amb la seua càmera la transformació social i urbanística que es produeix en la ciutat en les dècades dels cinquanta i els seixanta. La seua passió per la fotografia el durà a fundar, juntament amb un altre entusiasta del mitjà, Juan Gasteizi, l’Agrupació Fotogràfica d’Ontinyent als baixos del Centre Industrial.

Els darrers anys de la seua vida els passarà a la seua residència alacantina de Ciutat Jardí, on ja va viure els anys anteriors a la guerra.