La catedral de València en el siglo XVI (vol. 4)

Humanisme i reforma van marcar els destins de la catedral de València al llarg del segle XVI, etapa crucial per a la història diocesana i l'Església universal en general.

Elevada al rang de metropolitana pel papa Alexandre VI, el seu capítol era destí privilegiat per als fills segons d'il·lustres llinatges de la mitjana i baixa noblesa autòctona i les oligarquies ciutadanes, perpetuades a través de xarxes clientelars i patronatge. Això explicaria la implicació del clero catedralici en les bandositats que van aglutinar la societat valenciana durant part de la centúria, en què el capítol catedralici va funcionar de manera pràcticament autònoma gràcies a la fortalesa de la qual continuaven presumint aquestes corporacions.

De ben segur van influir també en el panorama descrit la incúria i l'absentisme episcopal de la família Borja i membres de la Casa Reial, que van caracteritzar les dècades prèvies al pontificat de sant Tomás de Villanueva, primer d'una sèrie de bisbes reformistes que des de mitjans del Cinc-cents trobarien entre aquests murs la seua principal oposició a les polítiques centralitzadores.

No menys complicades es van demostrar les relacions capitulars amb altres actors, ja religiosos com per exemple parròquies i ordes regulars, ja civils, especialment el municipi, l'Audiència o els virreis, sense oblidar tampoc a la recentment establida Inquisició.

Conflictes de poder tots on el capítol es jugava el manteniment del seu estatus privilegiat en els temps moderns. En dit afany, dignitats i canonges es decantarien majoritàriament per la corona durant la pitjor crisi política del moment que va ser la Germania. Molts d'ells van ser premiats per la monarquia per aquests i altres serveis. N'hi hauria, fins i tot, que passaren a formar part del renovat episcopat hispànic, les bases del qual, posades pels Reis Catòlics, es van encarregar d'implementar Carles I i Felip II.

De la mateixa manera, la catedral de València va participar del marc de llibertat intel·lectual que, en el primer terç del segle, possibilitaria el desenvolupament de la ciència i la cultura locals amb la popularització de la impremta i l'ajuda de la Universitat o Estudi General, creat en 1499 amb notable presència en el seu claustre d'il·lustres prebendats, abans de l'erecció de les càtedres pavordies que vincularien ambdues institucions més tard. En aquest context, doncs, l'humanisme va tindre la seua repercussió al temple metropolità. Almenys fins que la por al protestantisme hi portara una fèrria ortodòxia que afebliria el desenvolupament de les idees durant la resta de la centúria, reduint la labor intel·lectual i els esforços personals d'alguns capitulars.

Entretant, aniria obrint-se pas la reforma afavorida per Trento en relació al clero, alhora que es feien esforços per a la transmissió del missatge cristià als fidels a través del culte, la litúrgia o la predicació.

A aquesta evolució acompanyaria el desenvolupament d'un espai catedralici d’acord amb els nous temps i en constant adaptació a les diferents sensibilitats artístiques que es van succeir.

Autores i autors

Emilio Callado Estela (Universidad CEU – Cardenal Herrera) –autor i editor–,  Miguel Navarro Sorní, Mª Milagros Cárcel Ortí (Universitat de València), Vicente Pons Alós (Universitat de València), Amparo Felipo Orts (Universitat de València), Luis Antonio Pérez Casas (Universitat de València), Francisco Mayordomo García-Chicote (Universitat de València), Mª Luz Mandingorra Llavata (Universitat de València), Pilar Valor Moncho  (Universidad CEU – Cardenal Herrera), Francisco Pons Fuster (Universitat de València), Pablo Cisneros Álvarez (Universidad Internacional de La Rioja), Rubén Gregori (Universidad Internacional de La Rioja / IVEMIR-UCV), Aida Ferri Riera (Universidad Internacional de La Rioja / IVEMIR-UCV), Estefania Ferrer del Río (Universitat de València), Albert Ferrer Orts (Universitat de València), Francisco de Paula Cots Morató (Universitat de València), David Miguel Navarro Catalán (Universidad Politécnica de Valencia), Javier Burrieza Sánchez (Universidad de Valladolid).