La democràcia com a fi és la fi de la democràcia

Premi València Nova d’assaig 2026

Quan el sistema deixa de ser una eina de deliberació per a convertir-se en un dogma inqüestionable, corre el risc de buidar-se de contingut i obrir la porta a formes noves de tirania. La democràcia com a fi és la fi de la democràcia és un assaig que s'endinsa en les esquerdes de la història del nostre sistema polític. Tom Colomer repassa així la història de la democràcia des dels seus inicis, tot revisant els capítols més rellevants, per a llançar algunes preguntes urgents: Hem convertit la democràcia en una finalitat absoluta en lloc d'una eina? Què podem fer perquè no es devore a si mateixa com ja va fer en el passat?

Amb un estil mordaç i proper i alhora una gran força narrativa, l'autor construeix un estimulant repàs històric i ens recorda que la salut de la llibertat no rau en la perfecció del resultat, sinó en la capacitat de reflexionar sobre la importància —i la urgència— de salvaguardar la democràcia davant del soroll de les tendències més autoritàries.

Tom Colomer (Sabadell, 1997) és filòleg clàssic i professor de cultura antiga. S'ha especialitzat en tragèdia clàssica a Barcelona i a Roma i dirigeix Amfiteatre, una companyia que naix amb l'objectiu de redefinir el teatre de culte i apropar l'alta cultura a nous públics. És també autor de la novel·la Gens il·lustres, Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa 2018, publicada el mateix any per Aila Edicions.