La desamortización de Godoy en Valencia

El perfil que adquireixen, almenys en terres valencianes, les conseqüències derivades del final de l'expansió agrària —i per extensió, artesanal i comercial— de la segona mitat del XVIII, lluny d'identificar-se amb una típica «crisi de subsistències», inclou trets propis que posen en qüestió el model de desenvolupament d'una agricultura comercialitzada en un marc feudal. Per a alguns dels beneficiaris del creixement anterior, el problema radica en la reproducció del capital acumulat. La crisi limita o anul·la la possibilitat de continuar destinant rendes o beneficis a les opcions que eren habituals: les dificultats comercials resten seguretat a les empreses mercantils; la pressió de la demanda sobre una oferta de terres cada vegada més limitada, n'encareix el preu, qüestionant la rendibilitat de tal inversió; el procés de depreciació dels vals reials fa poc atractiva la compra de títols del deute... Unes circumstàncies que van acabar convertint l'operació financera de Soler-Godoy en una ocasió perquè la burgesia mercantil, les oligarquies locals i algun altre sector no privilegiat accediren prompte a la propietat d'importants patrimonis eclesiàstics, al mateix temps que va servir per a obrir el camí cap a un sistema on la lliure circulació del capital no es vera obstaculitzada per l'estret marc de la societat feudal.