La industria subterránea

Ha mort l'època de l'energia fàcil, de la falta de preocupació per l'ecologia, dels tipus de canvi fixos que estimulaven la demanda mundial, dels salaris vinculats a la productivitat, del consum que augmentava més que el progrés tècnic. Davant la cruïlla de 1974: despenjar-se d'Europa i caminar cap al Tercer Món o canviar estructures, superar els obstacles però conservar el benestar durament conquistat, els italians -o almenys la major part d'ells- sense que el "Palazzo" -com cridava Pasolini a la classe política- ni tan sols s'adonara, han aconseguit arreglar-se-les, i una de les vies és, indubtablement, la indústria submergida. Però, en aquesta lluita que han portat per si sols, al costat dels gravíssims problemes socials d'explotació, contaminació i degeneració, es comencen a endevinar elements positius de cara a un socialisme basat en el "treball lliure" i en la cooperació, que rebutja l'assistència i també la ingerència d'un estat cada vegada més absent i desqualificat.