La justicia del abad

Aquesta obra vol ser "radiografia" d'una cort o tribunal de justícia senyorial, d'una institució judicial més que del contingut de la seua pràctica processal ordinària, civil o penal, encara que també s'atén. Se centra en el territori de la Valldigna (València) i compta amb l'arxiu del seu antic senyor feudal, l'Abat del monestir de La nostra Senyora de Valldigna, un dels arxius judicials més rics i importants en l'Edat Moderna, no solament d'àmbit valencià sinó en general d'Espanya almenys. La seua riquesa documental i l'espai reduït de la seua competència territorial permeten un estudi en profunditat, un treball de microhistòria, que no és fàcil de fer. És una oportunitat historiogràfica, que es presenta poques vegades.

Per tant, més enllà de les referències merament locals, importa la "categoria", el funcionament d'una cort o jutjat senyorial en l'Antic Règim, en els seus diversos aspectes: la jurisdicció i els seus conflictes, el personal al seu servei (orígens socials, formació, pràctica de l'ofici...), l'organització ordinària (vistes judicials, àmbits d'actuació, gestió de la documentació processal...) i infraestructures (seus, presons, forques), la confusió d'aspectes governatius o policials amb els estrictament processals o de justícia, la descripció succinta dels principals judicis, les despeses i finançament de l'activitat judicial i, finalment, la crítica sociopolítica del funcionament de la Justícia, tal com la van veure i van patir els justiciables que la van haver de patir.

En aquest sentit ampli, reflecteix una lluita de poders en un doble front. D'una banda, la materialització del poder del senyor sobre els vassalls, que suposa el fonament i el control efectiu del seu senyoriu, la seua pròpia fortalesa. Però també és l'autonomia i la competència senyorial enfront d'altres senyors i, sobretot, enfront del monarca o la jurisdicció real. És, en el fons, un pols de poders que es lliurara en la modernitat i que només podia acabar amb la dissociació entre propietat i jurisdicció i la transferència genèrica d'aquesta última a la Monarquia, a l'Estat.