La música popular

Vint-i-nou anys després de la publicació de La música popular, arriba la segona edició. El text del llibre s’ha mantingut pràcticament idèntic i en una nova introducció a la present reedició l’autor, atent a l’evolució i el progrés espectacular que s’ha produït en el món de la música tradicional al nostre país, matisa algunes reflexions que va fer en 1990 però manté intactes les tesis fonamentals que defensava originalment. La vigència d’aquell pensament perdura hui amb més força precisament per l’ambigüitat d’alguns criteris que han menat la recuperació de la música tradicional en les tres darreres dècades.

En aquestes pàgines, d’una banda se’ns convida a realitzar un viatge pels escenaris de la música tradicional valenciana i, d’una altra, l’autor tracta de legitimar críticament la nostra actitud cap a ella. Aquesta música ja no apareix en el seu context històric propi, ja que la societat de la qual era expressió directa ha desaparegut; ara recobra per a nosaltres una funció diferent: apareix com a objecte cultural que mereix ser preservat pel seu valor estètic i perquè està connectat amb l’expressió de la identitat col·lectiva.

Conscient de la seua pròpia època, Vicent Torrent ubica la seua recuperació del passat en l’òptica de la riproposta italiana, tot aprofundint i eixamplant el seu significat. Aquesta és la perspectiva que dóna sentit a aquest llibre. L’itinerari que se’ns hi proposa té com a objectiu nodrir i alimentar la creació musical del present. No es tracta d’una fixació romàntica en un passat d’encants rústics, sinó d’una mirada lúcida que comprén i discerneix els horitzons temporals i es deixa enriquir per melodies i imatges per tal de reelaborar-les i recrear-les després.

Vicent Torrent i Centelles (València, 1945) és mestre d’Educació Primària i músic de formació autodidacta. En 1975 forma part de l’equip creador del grup Al Tall en el qual treballa fins a la seua dissolució en 2013, aportant gran part de les noves composicions quant a la música i el text així com la selecció i adaptació de temes tradicionals dels catorze discs editats pel grup.

Va crear i dirigir en 1984 des de la Conselleria de Cultura la campanya escolar Tallers de Música Popular, així com la col.lecció discogràfica Fonoteca de Materials que comptava en el moment de la seua jubilació (2008) amb 30 discos de llarga durada, contenint documents sonors de música tradicional valenciana interpretats per la població autòctona.

El Centro di Cultura Popolare di Torino (Itàlia) li concedí el 1er. Premi de la Secció Internacional en el Concurs Folkautore-89 per la seua cançó Tio Canya.