Leo Löwenthal

Leo Löwenthal va nàixer en 1900 fill d'un metge lliurepensador procedent d'una família jueva ortodoxa. Després d'una brevíssima incorporació a files en els últims mesos de la primera guerra mundial, va presenciar el fracàs de la revolució alemanya, experiència de gran valor formatiu per al seu ulterior desenvolupament. Posteriorment, després de cursar estudis de dret, matemàtiques, filosofia i sociologia va ingressar en 1926 en el Institut für Sozialforschung, centre matriu de l'Escola de Frankfurt, que va conéixer la seua època d'esplendor, fins i tot en l'exili, en els anys trenta sota la direcció de Max Horkheimer. A partir de 1932 Löwenthal va ser cap de redacció de la llegendària Zietchrift für Sozialforschung, òrgan d'expressió més caracteritzat d'aquesta escola, les pàgines de la qual constitueixen un testimoniatge valuosíssim de l'aportació intel·lectual d'un grup integrat per pensadors com a Adorn, Horkheimer, Pollock, Marcuse, Benjamin, Fromm, Grossman i el propi Löwenthal.

Després de la seua emigració a Estats Units Löwenthal va publicar estudis ja clàssics de sociologia de la literatura. Va participar en diversos programes de recerca de l'Institut, i es va convertir en expert en qüestions de comunicació de masses. A partir de 1956 va ser catedràtic de Berkeley. En 1979 Helmut Dubiel va mantenir llargues converses amb ell, que es plasmarien en el present volum, el títol original del qual és Mitmachen wolle ich nie (Mai vaig voler col·laborar). En aquestes pàgines s'arrepleguen les estacions biogràfiques i l'evolució intel·lectual de Löwenthal, des de l'època de la República de Weimar fins a la revolta estudiantil en Berkeley. La seua condició de testimoni lúcid del segle, la seua dilatada experiència i penetrant capacitat analítica, fan d'aquest llibre un panorama de l'evolució social i intel·lectual des dels anys vint fins a pràcticament el present.