Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento. (Volum II)

L'època de Germana de Foix constitueix per dir-ho d'alguna manera un moment crucial en el desenvolupament de la història de la literatura valenciana. Coincideixen en ella dos fets capitals directament relacionats amb la vida literària i que marcaren el final de l'Edat Mitjana i el Renaixement a València. El primer fou la introducció i el desenvolupament de la impremta, les conseqüències del qual són evidents en el plànol de la difusió d'escrits de tot tipus. El segon, específicament valencià, però relacionat no obstant amb el primer, revestia d'una importància considerable, no sols per la transformació profunda que suposava, sinó també per la duració que anava a tenir, donat que els seus efectes encara són notoris en els nostres dies: es tracta de la substitució del valencià pel castellà com a principal llengua literària.

L'examen de diverses fonts ha permès reunir una documentació, en gran part inèdita, gràcies a la qual s'ha pogut seguir, a través de les seues etapes successives, i en el marc particular de València en l'època del Renaixement, el fenomen complex de la vida literària.

En aquest primer volum l'autor dirigeix la seua atenció a les circumstàncies en les que tant els impressors com els editors van poder exercir les seues activitats a València. El llibre, com objecte material, representa sovint la primera manifestació tangible d'una creació literària. Per això, l'estudi de la seua fabricació pot perfectament constituir l'etapa inicial d'una reflexió que volgués arribar a desembullar un poc el cabdell de les complexes relacions existents entre tot autor i el seu públic.

Després d'estudiar en el primer volum d'aquesta obra el procés d'edició en la València renaixentista -amb les complexes implicacions que comportava- l'autor consagra aquesta segona part del seu treball a l'anàlisi de les diverses facetes de la difusió. ja que, una vegada sortit de premsa, el llibre comença la seva existència en les prestatgeries del llibreter, existència més o menys breu que potser faci d'ell el centre d'interès d'un públic important. En aquest punt és on la creació i la circulació de les obres es creuen. L'existència de cenacles literaris, i el seu eventual dinamisme, pot contribuir a fer més activa la "producció" intel·lectual; però al mateix temps no poden deixar d'influir en ella, i, en ocasions, de modificar-la sensiblement. L'acolliment reservat a tal o altra obra en determinats mitjans pesarà no només sobre l'elecció de futurs temes, sinó també, a València, sobre l'elecció de la llengua en la qual aquests es tractaran. L'estudi de les manifestacions de la lectura, en les diferents capes socials, ens mostra que, al cap de la cadena, concorren tant el gran públic com els afeccionats il·lustrats -d'una manera més o menys conscient- a l'elaboració del "producte" que els és proposat, sense que hagin estat consultats explícitament. La creació literària, el llibre i la lectura estan imbricats inextricablement.